El títol general d’aquesta obra apunta al tercer dels assaigs aquí aplegats, L’ARROGÀNCIA DEL CREADOR. S’aplica tant al Déu Creador, el protagonista del relat bíblic del Gènesi, com també al creador, ara en minúscules, és a dir artistes, autors, inclús “creatius” de l’àmbit de la publicitat. La crítica s’adreça a aquest estereotip que consisteix a veure-li totes les gràcies a la creació, la divina i la humana. Altres arrogàncies són examinades al llarg de diferents assaigs: de científics, de tecnòlegs, d’esotèrics, de marxistes, de la intel·ligència artificial. Es pren la idea d’assaig de la definició del diccionari normatiu (DIEC): “Gènere en prosa, generalment breu, que aborda d’una manera lliure i no especialitzada els problemes més diversos…” Se segueixen les indicacions de brevetat i llibertat, i el conjunt és heterogeni, agrupat, però, en blocs temàtics. Si es vol cercar un fil conductor, aquest seria la crítica a una sèrie d’idees rebudes. S’aplica per exemple a aquests temes: l’esmentada creativitat, la cultura salva, la banalitat del mal, els pensadors de la sospita (Marx, Nietzsche, Freud), la mà invisible, les prohibicions, entre d’altres.