Una realitat polièdrica: la tolerància

El semiòleg Umberto Eco, en el seu dia, havia descrit oportunament la intolerància com a quelcom anterior a qualsevol doctrina. No és gens fàcil acceptar el que és diferent, persones que no tenen el mateix color de pell, que parlen un altre idioma que no entenem, amb costums gastronòmics i culturals distints o que abracen altres orientacions sexuals que no són pas les meves i així tantes altres diferències. Potser la intolerància és la sala d’espera que ens encamina cap a l’odi. Una cosa és gairebé segura, que és natural en l’ésser humà i que es demostra en la defensa del que és seu; en canvi, la tolerància, és un aprenentatge que es fa a poc a poc des de la infància i que dura realment tota la vida, que requereix esforç i cura més enllà de qualsevulla frontera. Consegüentment, el que s’ha de combatre són les teories de la diferència que arrosseguen a la humanitat cap a un pou de discrepàncies i desacords que sovint no tenen sortida