La ciudadania adoptiva

Assaig molt interessant en què Josep Conangla i Fontanilles argumenta jurídicament el perquè els catalans han de renunciar a la ciutadania espanyola i adoptar la cubana o d'altres països. Treballava de periodista, tot i que era llicenciat en Dret i Lletres, quan va emigrar a Cuba el 1905. A l'illa es distingí pel seu catalanisme actiu, arribant a ser director del Centre Català de l'Havana i un dels fundadors de "La Nova Catalunya" (1908). Independentista declarat, Conangla donava sovint conferències sobre política catalana. Va col·laborar estretament amb Macià i Estat Català durant el seu exili forçós a França i Bèlgica. Durant aquest període van fundar (1922) el Club Separatista Català núm. 1, embrió del Partit Separatista Revolucionari de Catalunya, que aspirava a reunir sota un mateix líder (Macià) a totes les forces independentistes catalanes existents a Amèrica. El procés va culminar amb l'Assemblea Constituent del Separatisme Català que redactà una Constitució Provisional de la República Catalana el 1928, que també trobareu editada per la Biblioteca Clandestina Catalana. Amb l'arribada de la República és nomenat delegat de la Generalitat de Catalunya per a Cuba i Amèrica Central fins a la derrota republicana a la Guerra Civil Espanyola. Durant els anys de la postguerra ajudà molts exiliats catalans i espanyols desplaçats a Cuba.