El primer text d'aquest llibre és un conjunt de dietaris. Aquí la protagonista sóc jo mateixa. Hi he anotat, dia per dia, els esdeveniments que m'ha suggerit la terra russa quan hi he pogut viatjar. En transportar-me a aquest país distant, també he pogut pensar en la meva pròpia terra. Els itineraris per diverses ciutats també són camins en la meva pròpia vida. Rússia m'ha recordat la infantesa, la calidesa dels boscos i les flors primaverals, el col·legi acollidor amb la seva capelleta, l'església de sant Martí amb unes campanes que ens comunicaven la vida, la família oberta. En les ciutats que he visitat he pogut comprendre millor als escriptors russos que només conec amb llengües que no són la seva i he pogut contemplar l'obra de pintors que l'occident ignora. Aquestes passejades es van acabar perquè ens van tancar. La meva obra acaba en aquest ermitage i amb la sospita d'una nova tirania.