Sovint em perdo i no sé qui soc: De menut me dien “lo fill de Pere de la Hife”, després “Campaneto” i “Pesseta”. De més gran “sinyor”, “oiga usté”, “lo pare de”, “l’home de”, tota una pila de malnoms que me confonen. Crec sincerament que hauré d’anar una temporadeta “al monte” per retrobar-me, per cercar lo veritable JO, per donar espai i temps a què se manifeste. Potser soc un Mestre Yedai i no me n'he assabentat. Sempre m'havia considerat un faldut, tot i estar fora, però que tornava quan podia i cada cop que, passat Freginals, entrava a la vall per l'autopista, se'm ficava la pell de gallina. Ara no reconec lo poble, perquè ha passat de ser el més important al més trist del Montsià. Mare de Déu sinyor, quin desori!