Ignasi

Aquest llibre neix el mateix dia que el son etern va trucar a la porta de l’Ignasi. Després de l’esglai i la desesperació humanes per l’apagament de tan preuada llàntia, del meu endins va sorgir la necessitat de fer evident aquell sentiment i immens dolor, per tan estimada llàntia i mai volguda partença. En el llibre he intentat reflectir d’alguna manera aquells espigolaments viscuts per ambdós costats... però no he pogut. El sentiment ha estat més fort que els valiosíssims records que afloraven en aquell moment. La seva imatge. La seva sorneguera, però noble forma de ser. L’Imma i els seus fills: el Martí i la Maria. La confraternitat amb els seus germans, d’estreta vivor. La família sencera, tant de Vilafranca com de Terrassa. Els seus castells tan estimats... I la Mare, el pilar dels moments crítics de la seva vida. Per a tots serà, en endavant (és ja), aquella llàntia sempre encesa que ens donarà llum al nou dia que sempre, sempre, clarejarà en record i plenitud.