Herba-savina

Si la novel•la és un gènere de ficció, la seva expressió més pregona podria ser la del realisme màgic. Res del més principal que passa a Herba-savina pot no haver passat mai, però... perquè no? La veritat és tossuda i sovint massa avorrida, per això el relat màgic. Ni la cronologia dels fets s'ajusta escrupolosament al que s'explica, però és una llicència que encaixa. Herba-savina és la història novel•lada de la mort inevitable d'un poble real que existí en el més profund del Pallars, el territori més oblidat, segurament, de Catalunya. Però és una mort fecunda que dóna vida i esperança a un país que, en les seves arrels comtals, s'enlaira cap al cel. Aquest cel que no sabem com és però que guarda els anhels dels que visqueren en aquest amagat raconet del prepirineu i dels que vivim les nostres esperances d'una manera real i, a l'ensems màgica. És, un altre cop, la victòria de la il•lusió sobre la fatalitat.