Marta

La pèrdua d'algú proper a qui estimem deixa un buit immens en el nostre dia a dia. Sovint pensem que no s'omplirà mai, però mica en mica es va farcint de bons records. Alguns d'aquests bons records estan impresos en aquestes pàgines, on l'Eulàlia explica com compagina la malaltia de la Marta amb les vivències a l'institut on treballava. Alhora, és dins l'institut on observa com alguns alumnes carreguen motxilles plenes de misèria humana. I s'adona que la vida pot ser curta, però intensa.