Eren els primers dies de l’abril del ’75 quan vaig fer el primer plor. Però, més que una llàgrima, sempre he apostat per la passa. La primera passa d’un trajecte que ha transcorregut per diversos camins infructuosos però, també, per sendes encertades. Vaig anar a la universitat però mai he exercit de científic. Més tard, vaig estudiar fotografia a l'IEFC tot i que tampoc m'he prodigat gaire en l'ofici. Potser, la culpa rau en el fet que mai em vaig poder desenganxar d’aquells anys petits on m'explicaven contes, on tots els mons eren possibles. Actualment em dedico a la narració oral sota el nom de lladre de guants blancs, he publicat diferents contes en revistes com La lluna en un cove (Contraposats) o InfoShambala (El rei que va conquistar el món amb un somriure) i he estat guardonat com a finalista en diversos premis literaris. Cal destacar el 17è Concurs Ferran Canyameres de Narracions Curtes lliurat per Òmnium Cultural de Terrassa amb l'obra Un cas perplex de resoldre.