S'hi presenta un seguit de representants de l’escola “invisible” de política econòmica que Francesc Cambó (1876-1947) va formar al seu voltant, en adonar-se per primera vegada a l’Estat espanyol de la importància de l’economia per a un polític. Aquest retrat inclou els més propers i coetanis a Cambó, però també altres que, no pas per ser més llunyans, deixen d’expressar la mateixa voluntat camboniana d’un catalanisme modern. Ventosa, Bertran i Musitu, Vidal i Guardiola, Duran, Pellicena, Vehils, Bausili, Casabò, Perpinyà Grau... representen el gran esforç frustrat per assolir una modernitat i un dinamisme amarats de catalanitat i de cosmopolitisme.